El poema de la semana

Això podria començar així. Inici d´una excusa

que confortés tots els comportament futurs.

Voldria escriure´t amb una sang de poble: el teu nom de marès,

la carn, aquest somriure, consentint

aquest país com una foc d´ara, com un vici cruel.

Els cavallers nosaltres, els antics. Veu i tara.

Això no pot acabar bé: la mar, els pins, la raça catalana.

Damià Huguet: Carn de vas.